I Custodi del Dialetto Barasino
Tempi indrè, prima de ièr, gh’èr le socule, le sibre, i pulachi e i strivai. Sü le piodule pasèva le barète cu’i cavai, le navasse piène d’üga e i cari cu’l ma?enghe.
Batistòn l’èra vòlte dü métri e sèmper sènsa danè. D’estàde el se rangèva a fà t?ti i mestè, per tirà inànse, ma d’invèrne el fèva no tèmpe a “pelà e tra via”, cùme se dišèva a Sant’Angel, quànde vön el mangèva no asé.
Ti te s’èri el noste munde… l’ülteme santangiulén! Ti te s’èri per Sant’Angel ‘me Parigi pr i Francè?i: se’l tabache te na?èvi el pais el stranüdèva!
L’èra apèna finìda la guèra d’Abisìnia e i réduci i gh’èvun tànte ròbe da cüntà e na cüntèvun de gròse püsè che le àse da pan. In Busamartén ghe stèva Màriu el P…, che v?na la dišèva e l’òltra la pensèva.
Se un chidön l’èra malade o s’èl sentiva mal o se l’èra a l’uspedàl, per pudè guarì dabon gh’èr chi ‘ndèva dal dutur o gh’èr chi dal medegòn.
A Curtlòna gh’èra ’na famìglia cun papà, màma e ’l fiöl Giüšèp, che l’èva finìde le scòle e ’l cerchèva un laurà.
Vöri no murì d’aguste! Se te möri el mès d’aguste ti te stè perdabòn frèsche… che nisòn te vèn adrè. Tüti in ferie, via da chì e nisön sa gnèn de ti. E chei pochi che gh’è lì: “Ma se gh’è saltade in mènte - anca lü! - da murì adès?”
Riproduzione Riservata